Registrar-se
Recorda contrasenya

Editorial. dilluns, 26 de novembre de 2007, 21:00

La Vanguardia malda per evitar l'independentisme l'1-D

vanguardia_portabella_erc_86.jpegNou episodi d'espanyolisme gens dissimulat a La Vanguardia. Aquesta vegada l'excusa és la manifestació convocada per la Plataforma Pel Dret de Decidir aquest proper dissabte 1 de desembre per protestar contra el caos de les infraestructures al Principat i que reclama el reconeixement del dret a decidir com a nació. En el seu editorial d'ahir "La dignidad catalana", el diari monàrquic analitza l'estat d'anim dels catalans i fins i tot arriba a trobar "justificable" la convocatòria de protestes. Després de tres paràgrafs on el diari enumera tot de greuges econòmics i d'infraestructures, una situació que ha esdevingut caòtica per moments per la manca d'interès del govern espanyol per a resoldre-ho. I la conclusió final a la que arriba La Vanguardia és terrorífica: les protestes estan molt bé, però cal evitar que la manifestació derivi en una proclama sobiranista i/o independentista. El caos a les infraestructures, al servei ferroviari, a l'electricitat, el dèficit fiscal i de sobirania, tot això és secundari, la preocupació principal del diari borbònic és mirar d'evitar una possible politització de la manifestació en benefici de l'independentisme.

 

vanguardia_portabella_erc_86.jpegNou episodi d'espanyolisme gens dissimulat a La Vanguardia. Aquesta vegada l'excusa és la manifestació convocada per la Plataforma Pel Dret de Decidir aquest proper dissabte 1 de desembre per protestar contra el caos de les infraestructures al Principat i que reclama el reconeixement del dret a decidir com a nació.

En el seu editorial d'ahir "La dignidad catalana", el diari monàrquic analitza l'estat d'anim dels catalans i fins i tot arriba a trobar "justificable" la convocatòria de protestes.

Després de tres paràgrafs on el diari enumera tot de greuges econòmics i d'infraestructures, una situació que ha esdevingut caòtica per moments per la manca d'interès del govern espanyol per a resoldre-ho. I la conclusió final a la que arriba La Vanguardia és terrorífica: les protestes estan molt bé, però cal evitar que la manifestació derivi en una proclama sobiranista i/o independentista. El caos a les infraestructures, al servei ferroviari, a l'electricitat, el dèficit fiscal i de sobirania, tot això és secundari, la preocupació principal del diari borbònic és mirar d'evitar una possible politització de la manifestació en benefici de l'independentisme.

En concret, en aquest darrer paràgraf de l'editorial, La Vanguardia diu:

"Los catalanes han sido muy pacientes, pero es comprensible que se convoquen estos días iniciativas de protesta. Estas iniciativas, que debieran ser valoradas por todas las fuerzas políticas, podrían caer, sin embargo, en la tentación de encorsetar un estado de opinión amplísimo con esquemas político-ideológicos no mayoritarios. Sería un error que realimentaría el desánimo realmente existente".

Exacte, a més a més La Vanguardia creu doncs que aquesta politització en favor de l'independentisme (una opció política que ens evitaria per sempre més el dèficit fiscal i d'inversió en infraestructures) només serviria per "realimentar el desànim". Un resum francament surrealista de la situació actual.

Els lectors que ho desitgin poden llegir també l'editorial sencer de La Vanguardia d'ahir, 25 de novembre de 2007:


La dignidad catalana

Mucho se ha escrito estos meses sobre el estado de ánimo de la sociedad catalana a raíz de la secuencia de acontecimientos de los tres últimos años: el denso y áspero debate sobre el nuevo Estatut, la reacción airada e insultante de una parte de la opinión pública española, excitada por mercaderes del oportunismo; el desgaste, el cansancio, los crecientes defectos de una clase política catalana demasiado entregada al tacticismo, la abstención en el referéndum del Estatut y, después, cuando el temporal parecía amainar, el grave colapso estival de los servicios básicos en Barcelona, y el infausto fiasco ferroviario, todavía en curso, en parte propiciado por las prisas gubernamentales por inaugurar el AVE Madrid-Barcelona antes de final de año. Enfado, indignación, disminución de la autoestima, orgullo herido y fuerte desafección de la política son los diagnósticos más comunes. Desapego de España, en palabras del presidente de la Generalitat, José Montilla.

En este periodo de tiempo, la sociedad catalana ha dado muestras de una paciencia ejemplar, de la que el Gobierno socialista ha tomado nota, seguramente consciente de que en otras circunstancias el grave colapso del servicio de cercanías habría provocado numerosas manifestaciones de protesta. Cabe recordar que durante la etapa Aznar, la ciudad de Barcelona fue escenario de importantes manifestaciones contrarias a la adusta derechización de la política gubernamental. Tan nutridas fueron las manifestaciones contra la guerra de Iraq, que llegaron a ser citadas por el ex presidente de Estados Unidos George Bush padre.

La sociedad catalana ha mostrado esta vez mucha paciencia. Y algunos deslices del Gobierno son francamente incomprensibles. La reciente broma del presidente Rodríguez Zapatero en una entrevista de televisión - "parece que has venido en cercanías", le espetó a Andreu Buenafuente, que llegaba tarde- habría sido juzgada del todo inaceptable en tiempos de Aznar. Mucho más grave es la altanera actitud de la ministra de Fomento, Magdalena Álvarez, que en estos momentos debiera vestir hábito franciscano - el hábito de la humildad- en vez de proponerse como reencarnación de Indalecio Prieto, tenaz ministro de Obras Públicas de la Segunda República. Agobiada por las críticas - Álvarez es el ministro peor valorado en el último barómetro del Centro de Investigaciones Sociológicas-, la titular de Fomento se ha envuelto en la bandera de Andalucía, con gestos de populismo meridional, tan inéditos en el socialismo español, como inquietantes. Atención a esos gestos.

Los catalanes han sido muy pacientes, pero es comprensible que se convoquen estos días iniciativas de protesta. Estas iniciativas, que debieran ser valoradas por todas las fuerzas políticas, podrían caer, sin embargo, en la tentación de encorsetar un estado de opinión amplísimo con esquemas político-ideológicos no mayoritarios. Sería un error que realimentaría el desánimo realmente existente.

Envia Corregeix

3749 lectures   21 comentaris

  • La Vanguardia, el diari dels unionistes espanyols.

  • Aquesta portada de la foto és potser una de les més lamentables que ha donat la premsa "catalana" en tota la història.
     
     
  • La vanguardia ESPAÑOLA, res de nou.
    • Jo diria que més que postfranquista, que els deixebles de franco tutelen la democracia que tenim...

      Com volen que no tendim a l'independentisme, si es que no en traiem res de ser espanyols, abans sortien amb la idea de que si marxavem de Ejpaña ens quedaríem sense un mercat on teníem uns suposats privilegis, però és que ara ni això, perquè volem un mercat que ens impedeix extendrens arreu del món? que ens impedeix recuperar empreses ara espanyoles? A més a més, si a pesar d'això guanyéssim qualitat de vida... però no, de ser espanyols només en traiem que ens insultin per no ser de fet castellans...

      Després surt la Chacón dient que hem d'apostar per una política de solidaritat i enteniment amb España... clar, és culpa nostre que ens agredeixin des de les institucions més altes a les més baixes, als mitjans de comunicació ultradretans, a televisions autonòmiques com Telemadrid ("a Compañs lo debería haber fusilado la república...") etc...

      Dons sinserament, esperu i desitjo de tot cor que tendim a l'independentisme... que es fotin els de la vanguardia, per mi es poden traslladar a Madrid...

  • És evident que volen "desactivar" la manifestació.

    Però és que és de calaix que si patim problemes -múltiples i generals- es degut a aquesta "pertinença" a l'Estat espanyol postfranquista.

    És clar que una manifestació com aquesta hagi de derivar forçosament cap a un anhel d'"autonomia", de la autonomia que ens cal que és la de Portugal.
  • Res de nou a l'hortizó. Què vols que digui la Vanguardia?
    Ells viuen d'això, simplement defensen el seu hortet.

  • La Vanguardia Española... espanyolíssima!



    (2 d'abril del 1959: 20 anys després de la fi de la guerra civil espanyola, Franco inaugura el Valle de los Caídos. La Vanguardia en diu "Jornada emotiva")
  • Si remuguen és bon senyal.

  • Els temors de La Vanguardia són fundats, perquè tot el que estem preparant a Catalunya Acció (ja des del dia abans) serà per a convertir la manifestació en un gran clam d'INDEPENDÈNCIA.
     
    No cal ser gaire espavilat per a a saber que sense la nostra independència no resoldrem l'espoliació fiscal i no resoldrem els problemes que tenim actualment.
     
    Sense Independència no hi ha sobirania.
    Sense un Estat propi no hi ha dret a decidir.
  • M'ho posen molt fàcil, els de La Vanguárdia ...


  • Cap novetat, La Vanguardia continua tan vomitiva com sempre 
  • Té gràcia que, precisament, en diguin "encorsetar" de la defensa de postures independentistes. Els de La Vanguardia (abans "Española", recordem-ho) són els capdavanters del dependentisme/unionisme català (en dura competència amb El PSOEriódico). Algú s'imagina un sinònim millor d'encorsetar? 
  • La notícia hauria estat veure com la vanguardia es posa darrera de la manifestació en defensa dels catalans.
    Però tranquils a tots ens arriba el nostre "sant benet",(com diuen els castellans..).

    • Prou fiable?
      És un diari vergonyant, de fet com la majoria dels que corren pel nostre país. Només cal mirar com ens tracten a l'editorial. El seu punt de vista tendenciós sovint acaba en un maniquesime ridícol de bons i dolents, o la seva versió, en que ells són els sensats i qui no està amb ells idiota en rematat. Fa un any que la llegeixo diàriament, masoquisme pur d'altra banda, i al seu espanyolisme ferri i submissió inquebrantable a la monarquia s'ha d'afegir un ultraliberalisme conservador que faria tremolar als neocons de washington. Per exemple, cada dia han tret un article fotent a parir a l'Hugo Chávez, i quan dic cada dia vull dir cada dia, fruit possiblement del fet que fa tremolar certs interessos espanyols a llatinoamèrica (Repsol, BBVA, Timofònica,...) i ja se sap, qui es procolonialista a amèrica acaba sent espanyolista a Catalunya.

      Salut

  • com diuen per aqui dalt si remuguen és bona senyal.
     
    La vanguardia serà espanyola i el que vulguem però a part de ser prou fiable, més enllà de les opinions que s'hi publiquen és un dels diaris de referència a Catalunya.
     
    Si el diari de la "gent seria" es preocupa per això pot ser que anem en el bon camí.
  •   A casa ens donarem de baixa de subscriptors d'aquest pamflet babós que fa portades vomitives com aquella on surtia un torturador d'animals vestit de malles com un travelo , amb perdó pels travelos que no mereixen ser comparats amb assessins com els toreros.

  • Desgraciadament el diari del meu Barri segueixsent la vergonya del mateix.
     
    Al Poblenou es lluita per la independència.
     
    Entre d'altres el Partit Republicà Català que lluita per molt
     
     
     
     
     
  • Caldrà veure com es prenen els de LV les xifres d'assistència de la manifestació d'ahir. 
  • Vanguardia sempre contra l'independentisme. Però de manera intel.ligent.

    Ells saben que EN EL MON REAL no hi ha independència sense majoria independentista AL PARLAMENT.

    De poc serveixen les manifestacions si despres qui en treu profit és el regionalisme catalanet dels ultims 30 anys.

    Es per això que a més de matxacar (mireu la vergonyosa portada del missatge inicial) els únics indepes del parlament català, balear, estatal i europeu (ERC) ells fan una politica més intel.ligent que consisteix...

    -en procurar treure tot element sobiranista de la resposta popular als deficits fiscal i d'infraestructures

    - i matxacar amb pàgines i pàgines propaganda ciuenca amb Mas i Duran.

    Es per això que veiem el passat diumenge, i aquest diumenge TAMBE!, 2 pagines senceres de publicitat convergent amb Mas i Duran...

    L'independentsme per avançar cal que tingui un mitjà de masses que sigui com a minim neutral i això encara no existeix.