Fa temps quan vaig parlar de l'aleshores embrió del partit boadellista, en el moment en què van presentar el seu manifest anticatalà, vaig escriure que en una altra ocasió parlaria d'Ivan Tubau (considerava que amb haver parlat d'Espada, Boadella, de Azúa i d'altres ja n'hi havia prou). Ara aprofito aquests dies en què Tubau s'ha autopublicitat repetint el paràgraf degut al qual Rubianes ha estat vetat per les Espanyes però canviant el mot "Espanya" pel de "Catalunya" per a parlar-ne.

Ivan Tubau (Barcelona, 1937), l'insigne intel·lectual i un dels capitosts de Ciudadanos - Partit de la Ciutadania, fou fill de republicans i visqué a França (relativament aprop de Tolosa) fins a mitjans del segle passat, moment en què retornà a Barcelona i posteriorment es desplaçà a Madrid, on estudià art dramàtic i filologia francesa. Ha col·laborat i col·labora en nombrosos mitjans escrits espanyols i catalans, i actualment és columnista habitual de l'edició barcelonina del diari espanyol El Mundo. A més a més és catedràtic de Periodisme Cultural a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i també és poeta.

Tubau, que qualifica d' "exili interior" el fet d'haver retornat a Barcelona, ha dedicat bona part de la seua trajectòria a combatre la causa "nacionalista" (catalana), de la qual n'ha comentat sovint que està 'fart' d'haver de lluitar contra les coses 'evidents' (sense comptar les vegades que li ha dedicat insults). Segons Tubau, que comparteix plenament l'ideari del Partit boadellista, a Catalunya hi ha una suposada dictadura nacionalista (catalana) que persegueix els que se senten nacionalment espanyols ... o als que parlen castellà. Suposo que tots els qui passegeu per la Barcelona castellanoparlant heu vist com se'ls persegueix amb bats de beisbol, i com és impossible que t'atenguin en castellà a la capital catalana (oi ?). En canvi en català hom pot anar passejant per la Rambla de Canaletas i cap problema, vagi on vagi l'entenen. I enlloc no sentirà allò d' "en cristiano".

Tubau és autor del llibre "Nada por la patria. La construcción periodística de naciones virtuales" on defensa la suposadament construcció artificial de la nació catalana a partir d'una burgesia àvida d'aconseguir més beneficis a costa d'explotar el treballador castellanoespanyol.

"Hace bastantes años que los catalanes soportamos un fascismo blando dictadura blanca lo llamó Tarradellas protegido por el Estado de derecho. Viene siendo hora de acabar con eso, de decir que el fascismo catalán es tan fascista como el español (Franco) o el vasco (ETA). Viene siendo hora de que los tribunales de Justicia empiecen a ayudar a los ciudadanos a poder decirlo sin miedo."

Tubau acostuma a fer les seves declaracions com dèiem en forma de columna, al diari espanyol(ista) El Mundo, edició "Cataluña". Des d'allà proclama la dictadura nacionalista (catalana) que suposadament envaeix tots els mitjans:

"El ejército nacionalitario catalanista no está en contra del ejército, sino en contra del ejército español: soltaría babas de orgullo y lágrimas de gozo si los tanques y fusiles fueran catalanes. Las lavadoras de cerebros -TV3, Catalunya Ràdio. Avui, El Punt, El Temps, etc- llevan años intentando convencer al personal de que la guerra civil fue un España-Cataluña que perdimos, como el Real Madrid ganó el otro día su partido contra el Valencia."

Estranyament aquesta suposada conspiració de mitjans catalano-independentistes van donar una desmesurada repercussió del seu nou partit boadellista (Partit de la Ciutadania) quan van presentar el seu manifest ara fa aproximadament un any. Des d'entrevistes de 45 minuts amb la Mònica Terribas en "prime time" fins a entrevistes a Catalunya Ràdio a Francesc de Carreras, també de més de mitja hora, entrevistes a RAC1, reportatges a La Vanguardia, en definitiva, els suposats mitjans censors i suposadament independentistes i conspiradors contra la nació espanyola van ser els qui més cas van fer al nou partit, sobredimensionant-lo de forma increïble, només perquè eren "intel·lectuals". Quan neix un nou partit a Catalunya i no és dels Boadella, De Azúas i Tubaus, ningú no en llegeix el seu manifest per TV3, ni s'entrevista a ningú a Catalunya Ràdio. Amb el d'en Tubau, sí.

El mateix sistema catalanista que suposadament pressiona i boicoteja l'ascens de la gran suposada majoria no-nacionalista (catalana) cap als llocs de principal poder/decisió/ensenyament ha permès que ell mateix, Ivan Tubau, sigui catedràtic de Periodisme Cultural a la UAB. Per cert, posició des de la qual sobre Tubau hi ha més que rumors sobre certs incidents de contingut sexual amb més d'una alumna, fets que posteriorment van desembocar en una petita i insignificant sanció de 15 dies sense feina i sou, enlloc de conseqüències jurídiques i/o penals. D'aquest tema en parla àmpliament el confidencial català Busot (que per cert ha canviat d'adreça), i molta atenció als comentaris que hi fa la gent que era present a la sala.

De fet el Foro Babel, un lerrouxista i demagògic intent de defensar la suposada inferioritat del castellà a Catalunya en el qual hi participaven la pràctica totalitat dels dirigents del partit Ciutadanos de Cataluña, ja va rebre diverses Creus de Sant Jordi al seu moment -2004-, donades a determinats signants del manifest del Foro Babel. Fins i tot el propi Albert Boadella es va permetre rebutjar la Creu que li van donar, argumentant que ell era un "botifler".

Tenim un clar exemple de la contradicció entre la suposada realitat que percep Tubau i la que es produeix realment en l'incident Rubianes. Després de les declaracions de Pepe Rubianes al programa de TV3 "El Club" amb Albert Om, l'actor català d'orígen gallec va rebre querelles (que incloïen el presentador Om) des de tots els àmbits, se'l va qualificar de feixista català des de molts punts d'Espanya, i finalment el tema va acabar desembocant directament en la censura de les seves obres a la capital d'Espanya, Madrid, de part de l'alcalde del PP Alberto Ruiz Gallardón. Posteriorment Ivan Tubau en un míting de Ciudadanos de Catalunya - Partit de la Ciutadania al Palau de la Música (soprenent que els lloguin aquest espai, des de la Catalunya catalanista tancada) va fer exactament les mateixes declaracions que Rubianes però canviant la paraula Espanya per la de Catalunya. Les reaccions des de sectors tant espanyols com catalans van ser nul·les. Ningú no va bramar per la seua inhabilitació. Ningú no va esquinçar-se els vestits per allò, ni cap mitjà, ni TV3, ni Catalunya Ràdio, ni per suposat cap polític, van amenaçar i pressionar per vetar Tubau d'enlloc. Continua exercint de catedràtic a l'Autònoma.

L'autobombolla dels Boadella, Azúa, Espasa i Tubau, els ha situat en el seu súmum polític: la presentació del seu partit Ciudadanos por Cataluña ("el partido que realmente te escucha"), bo i convençuts d'un clamorós futur èxit (a punt per veure's d'ací exactament un mes). Per Tubau i per Arcadi Espasa omplir el Palau de la Música els ha encegat (Boadella ni tant sols no es dignà a anar-hi, i va enviar un text que ja havia llegit en la presentació del partit). Tubau pensa que hi ha un gran poble latent que està destijant que els intel·lectuals el rescatin. Estem de sort:

"Ahí encontrarás evidencias de que esa discriminación que ha denunciado en Estrasburgo Convivència Cívica Catalana es cierta, y de que el nosotros de más arriba no somos sólo Aracil y yo mismo, sino que, de Francesc de Carreras a Aleix Vidal-Quadras, por orden alfabético, hay muchos más de los que vosotros queréis y decís. "

Des de les seves files es critica fins i tot al PP per tou i per estar "infectat" de catalanisme, al PSC per venut al nacionalisme (català) i evidentment a CiU i sobretot a ERC de qui parlen en termes de nazisme i feixisme totalitari excloent i xxx -intercanvïi el lector 'xxx' pel tòpic espanyolista que prefereixi-. La ciutadania catalana, però, està esgotada per aquest ambient "asfixiant", i redacta Tubau que el cansament respecte al catalanisme -que qualifica de 'devastació pitjor que el franquisme- és proper:

"Tarde o temprano llegará el asco, el aburrimiento de esto del catalanismo. Pero la acción subliminal sobre el inconsciente de una generación ya será para entonces una devastación mucho más grave de lo que fue el franquismo".

Segons Tubau el seu és un partit absolutament imprescindible, doncs és l'únic que no està impregnat de nacionalisme (català, d'espanyol n'està fins a dalt de tot). Estem de sort doncs, en Tubau, n'Azúa, en De Carreras, en Boadella i n'Arcadi Espasa ens vénen a salvar d'aquest estatus quo catalanista tancat i asfixiant. Ells ens obriran la porta de la llibertat que els dirigents catalans (burgesos obviament) neguen al treballador castellanoparlant explotat.

Algun dels seus articles a El Mundo plasmen perfectament el nivell compulsivament obsessiu de Tubau amb la llengua catalana, el catalanisme, i les seves conspiracions per a destruir l'Estat Espanyol. De fet Tubau percep fins i tot una conspiració catalanista per canviar l'expressió "Espanya" per "Estat Espanyol", paraula que qualifica d' "invent franquista":

"Pero chicos y chicas ponen Viva España en los institutos, encima de esos mapas de Cataluña obsesivos y omnipresentes, se pintan la bandera en las mejillas dos franjas rojas con una amarilla en medio, no cuatro barras y dicen que ganaremos a Corea y seremos campeones. Lo siento por usted, si es cebolludo: también esta copa la perderá. Por cierto: ¿ha terminado ya el partido?"

"De nuevo, como en 1992, España le ha ganado el partido al Estado español, invento franquista adoptado con ahínco pertinaz por los terroristas batasuneros y los suqueropujolianos catalanes de diversos pelajes, incluido por supuesto el sindicalista."

D'alguns dels textos de Tubau -per exemple del que se n'ha extret aquest mateix paràgraf- en fa estudi el Col·lectiu Contrastant en articles com aquest, del qual en citem alguna part:

"En primer lloc, estem en desacord amb Tubau perquè Espanya no és únicament un estat, sinó que, a més a més, és també una nació. Ho diu la Constitució espanyola i ho repeteixen constantment els polítics i els mitjans de comunicació espanyols i catalans. I ser membre d'un estat és una condició objectiva, però ser membre d'una nació no. Un és, li agradi o no, ciutadà espanyol, però un pot sentir-se o no sentir-se part de la nació espanyola. A hores d'ara hom no pot dir "sóc espanyol perquè sóc català" perquè l'espanyolitat s'ha construït per exclusió de la catalanitat i fins i tot en contraposició amb la catalanitat. Hom no pot dir "sóc espanyol perquè parlo català", sinó que per ser espanyol cal parlar una de les llengües de l'Estat, i no pas qualsevol d'aquestes, sinó la que rep el nom d'"espanyol". En conseqüència, i contràriament al que diu Tubau, per a una part dels catalans ser espanyol no és que resulti difícil, sinó que no li és permès."

Així és Ivan Tubau, resident barceloní que exerceix de catedràtic a la UAB, amb el seu partit que abans d'existir és convidat a fer-se autopropaganda als principals mitjans de la Generalitat i del país, un home que escriu en mitjans espanyols amb seu a Barcelona, redacta llibres que es passen setmanes, mesos i anys a les estanteries de les principals llibreries catalanes (acumulant pols), un escriptor que és convidat per l'Ajuntament de Barcelona per a presentar sessions sobre cinema cultural, un escriptor/periodista que apareix compulsivament a les bibliografies (arxiu doc) d'assignatures de periodisme com ara "L'Actualitat Cultural als mitjans de Comunicació" que donen d'altres professors de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona -compartint llistat amb De Azúa, De Carreras, Arcadi Espasa ...- i que és convidat per la Universitat Rovira i Virgili (URV) al "VI Encuentro de Escritores". Un escriptor membre del Foro Babel, entitat que rep Creus de Sant Jordi, que entrega la Generalitat de Catalunya.

La conspiració del catalanisme contra ell i contra els que pensen com ell és evident, com es pot veure. Continuem estant de sort, però, el seu partit tira endavant i ens volen continuar salvant. I total, si fracassen i no obtenen cap suport significant de la ciutadania, és per culpa de la dictadura nacionalista que hi ha a Catalunya. Tot és tenir arguments volubles, ves.