Publicitat

Notícia

El claudicant sempre diu que sí

víctor victor alexandre escriptor llibres despullats despullant espanyaL’assertivitat és un terme utilitzat en psicologia per definir el comportament afirmatiu. Una persona assertiva és aquella que no tem expressar la seva opinió o els seus desitjos en qualsevol circumstància i que ofereix una gran resistència a la pressió social. La persona no assertiva, en canvi, es caracteritza per fer tot el contrari. Encara que no desitgi fer el que li demanen sempre acaba cedint per no importunar el seu interlocutor.

Aquest comportament també és extensible a les col•lectivitats, especialment aquelles la voluntat de les quals es troba subordinada a la voluntat d’una altra col•lectivitat. Catalunya n’ha donat recentment un magnífic exemple arran de la negociació de l’Estatut.

El que han fet els seus dirigents, negociant per separat el text que la societat els va demanar que defensessin junts, ha estat un espectacle plagat de situacions d’un infantilisme ridícul, més pròpies d’enveges i bravates de col•legials que de membres d’un Parlament. I és que tota la tendresa que sentim quan observem els nens jugant a ser adults es transforma en vergonya aliena quan els observats són adults comportant-se com nens. El problema és greu perquè mentre la maduresa en els primers és qüestió de temps, en els segons denota regressió.

Per això provoca hilaritat que els tres partits claudicants, PSC, ICV y CiU, parlin de “negociació” en referir-se a les seves converses amb el govern espanyol. Negociació? Com ha pogut haver-n’hi, si el partit que governa Catalunya, a més de ser el mateix que governa Espanya, està a les ordres de Zapatero i no té altra funció que defensar els interessos espanyols al Principat, fins al punt que a la taula de Madrid el senyor Iceta seia a la banda del PSOE? De quina negociació ens parlen si, com sabem, ICV està a les ordres del PSC, és a dir, de Zapatero, i necessita dir que sí a tot per tal de mantenir-se en el govern? I pel que fa a CiU, quina mena de negociació podia esperar-se d’una força política que durant 23 anys ha estat l’aliat més submís i obedient de Felipe González i José María Aznar? CiU és la viva imatge de Tarradellas: afany desmesurat de poder i menyspreu absolut pel futur nacional de Catalunya.

mas maragall saura pacte zapatero madreEl pacte Mas-Zapatero és fill d’aquesta ambició: Expulsió d’Esquerra Republicana del govern, jubilació immediata de Pasqual Maragall i presentació d’un candidat feble per part del PSC. A partir d’aquí la presidència seria per a Artur Mas, la conselleria primera per a l’espàrring socialista i entre tots dos intentarien reproduir la gran obra de Pujol: anestesiar Catalunya durant un nou quart de segle. De manera que qui ara està obeint les ordres de Zapatero no és Maragall sinó Mas. Ell és l’encarregat de persuadir els catalans que aquest esperpent d’Estatut és la meravella del mil•leni. Una meravella gràcies a la qual persistiran l’espoli fiscal, el rebuig del català com a llengua de ple dret de la Unió Europea, la manca de reconeixement de Catalunya com a nació, l’absència de garanties quant a inversions de l’Estat, la incapacitat de control i gestió dels recursos i infrastructures propis, la limitació dràstica de les competències en matèria d’Institucions i Poder Judicial, la impossibilitat de tenir seleccions nacionals i la negació del dret a l’autodeterminació. Això és el que els catalans s’hauran d’empassar fins a l’any 2030, com a mínim, si guanya el sí: un lampedusià exercici de prestidigitació. És a dir, una trampa, la trampa més escandalosa de la història recent de Catalunya.

En aquest sentit, té raó la diputada d’Aralar, Aintzane Ezenarro, quan diu que aquesta trampa és “una de les coses més miserables que ha vist fer en política”. Això és així perquè els poders fàctics –o n’hem de dir famílies?- de la Catalunya actual són exactament els mateixos que els de la Catalunya franquista. El seu problema és que estan terroritzats davant el creixement de l’independentisme entre la gent jove. Estan tan neguitosos que han comès un error: criminalizant el no d’Esquerra han demostrat fins a quin punt no té fonament el seu sí. D’aquí que, mancats d’arguments per defensar-lo, hagin hagut de recórrer al fantasma de la por. “No et sentiràs una mica estrany votant el mateix que el PP?”, em va dir un dirigent socialista, creient coaccionar-me. “No, en absolut -li vaig contestar-, el que em pregunto és si no se sentirà una mica estrany el PP votant el mateix que jo”.

La veritat és que si el que es discuteix no fos tan seriós seria per morir-se de riure. No és estrany que amb aquest bagatge intel•lectual els negociadors catalans hagin tornat d’Espanya amb les mans buides. En realitat les coses són just a l’inrevés: el no soberanista mai no pot confondre’s amb el no espanyolista per la senzilla raó que aquest no, el no del Partit Popular, és l’aliat amagat del sí. El Partit Popular està encantat amb aquest Estatut, però necessita dir que no per dues raons: per poder erosionar Zapatero a Espanya i per fer que guanyi el sí a Catalunya. PSC, CiU i ICV, per la seva banda, també estan encantats amb el no del PP, perquè quan blasma l’Estatut fent-nos creure que equival a una declaració d’independència ens transmet el mateix missatge que ells en el sentit que es tracta d’un gran avenç. En definitiva, l’ensarronada històrica perpetrada per socialistes, convergents i ecosocialistes queda totalment desenmascarada sense el no del Partit Popular. I és que al final tots els matisos de l’espanyolisme català -el vocacional i l’assumit- acaben convergint amb els de la claudicació i l’ambició.



El claudicant, ja ho hem dit abans, especialment el claudicant àvid de poder, sempre diu que sí, encara que aquest sí constitueixi una indignitat contra ell mateix i impliqui, a la llarga, la seva pròpia decadència. El claudicant sempre se sent més a gust exercint la submissió que la rebel•lió, però per evitar ser descobert necessita sumar el major nombre de claudicants a la seva causa. Així, com més són, més tèbia i normal sembla la seva claudicació.

Tanmateix, la societat catalana ha de saber que l’Estatut que se sotmetrà a referèndum el proper 18 de juny és una estafa sense precedents en la nostra història. És una burda i histriònica escenificació de canvi per tal que res no canviï. Només el triomf del no sobiranista pot obrir una renegociació i obligar Zapatero a respectar el text aprovat el passat 30 de setembre pel 90% del Parlament de Catalunya. Dir no, per tant, a banda d’un acte de maduresa i assertivitat, és una qüestió de dignitat. I si algú es demana per què serveix la dignitat és que desconeix què significa sentir respecte per un mateix.


Víctor Alexandre és Periodista i escriptor
Publicitat

Opina

Configuració
  • Països Catalans Lliures (5279 missatges)
    Prou! No volem més anestèsia, volem el remei!

    Diguem No al regionalisme i Sí a la independència!

  • FLANXO Usuari sumador (6782 missatges)

    És increïble. Sembla que l'Alexandre m'hagi llegit el pensament. Sobretot en dos punts del seu article: el que fa referència a quan hom em qüestiona l'embolic mental que te en votar el mateix que el PP i jo el responc que aquest dubte existencial l'haurien de tenir els del PP per votar el mateix que ell. I l'altre és el que fa referència a que el NO del PP és de cara a la galeria perque per dins n'estic més que convençut que n'estan encantadissims amb la retallada vergonyant que n'ha quedat, apart que fan de magnífics aliats del si en crear dubtes estúpids entre votants del NO sobiranista que no tenen ni cap ni peus.
     
    Salut.
  • Ramon58 (19 missatges)

    L'altre dia, parlant amb un amic, li deia que per mi els socialistes i el PP juguen a ser el policia bò i el policia dolent. Veig que l'Alexandre pensa mes o menys el mateix.
     
    Votem NO!!!
  • robert1 (2180 missatges)
    No tinc paraules... Víctor ets un geni!!


  • Daniel1714 (2168 missatges)


    Espero que aquest missatge arribi molt lluny!!!
    És la única esperança que ens queda, per dignitat Nacional!!!.


  • larsson (28247 missatges)
    Al web d'en Víctor Alexandre hi podeu llegir el mateix article amb algun afegitó més.

    Feu-ne difusió!!! Ens hi va el futur del país!!!

    El claudicant sempre diu que sí:


  • pirinenc (19068 missatges)
    Genial en Víctor, com sempre! . Aquest senyor té una capacitat d'argumentar i de rebatre les idees ràncies que alguns ens volen fer creure, que ajuda sense cap mena de dubte a fer caure la bena a gent que encara es pugui creure les mentides amb les que ens bombardegen dia rere dia, i més ara que ve el referèndum. Mentre tinguem Víctors Alexandres, els espanyols mai veuran el seu somni acomplert a Catalunya.  
  • quer (437 missatges)


     
    Fem-ne molta difusió, per a qui encara tingui dubtes!
  • catval (13 missatges)
    Diguem NO, per dignitat.
  • Mikaku (2143 missatges)
    Totalment d'acord com sempre.

    A més, només sento a en Mas que diu que si els del PP critiquen força aquest Estatut és que la cosa va bé, i que és també un símptoma de que l'Estatut és bó.

    Personalment penso que aquesta teoria funcionava bé fa un parell d'anys, abans que el PP s'acabés agafant a una línia política amb molt poc criteri (on totes les bones idees provinguin d'ells).

    Així doncs, per aquesta i per altres raons, m'estimo més posar com a símptoma el fet que ni l'Ibarra ni el Bono varen dir res més passat el dia 21 de gener, que va ser el dia de la gran traïció d'en Mas.

    Fins i tot el Bono va plegar ben tranquil. Suposo que amb la sensació d'haver-ho deixat tot ben lligat.
  • Bizkaitar (9511 missatges)
    > Aintzane Ezenarro.:  «La lliçó pels bascos de la reforma de l?Estatut és que no ens hem de dividir»

    -Com es veu des d?Aralar l?evolució de l?Estatut català?
    -«Jo sento Catalunya molt propera, tinc molta relació amb catalans i el 30 de setembre, amb l?aprovació de l?Estatut, amb un 90%, sentia una enveja tremenda. Ara, veure-ho malversar d?aquesta manera en poc temps em sembla espantós. Això ha estat conseqüència del no-compliment de la promesa de Zapatero, de la utilització dels estatuts valencià i andalús com a reclams i d?una clara estratègia de dividir els nacionalistes. Al País Basc la lliçó és que no hem de dividir les forces.»

    -Quina part han tingut de culpa els nacionalistes catalans en aquest trencament?
    -«Amb la jugada entre CiU i el PSOE es trenca l?acord de proposta d?Estatut que hi havia entre quatre partits, avalat pel Parlament. Ara en el temps que fa que estic en política crec que la maniobra de CiU és de les coses més miserables que he vist fer. Com pot tenir tan pocs escrúpols? En el període anterior, els de CiU havien estat contínuament dient que l?Estatut era ina c ceptable per falta de continguts. I després en pacten un de molt pitjor amb un model de finançament pèssim. Qui ho pot entendre? Crec que a CiU només li ha interessat carregar-se el tripartit, no l?Estatut ni els interessos de Catalunya.»

    -I com veu el vot «no»?
    -«Crec que un aspecte positiu del vot ?no? és que permetrà que es continuï qüestionant el model d?Estat en el futur, la qual cosa permetrà que Catalunya pugui avançar en el seu procés de reconstrucció nacional. Si surt un ?sí? massa rotund, amb més suport del que obtingué l?Estatut del 1979, les possibilitats de fer coses en el futur es reduiran considerablement. Tancaran durant anys i panys el debat i Catalunya es quedarà ancorada en un autonomisme diluït. Votant ?no? és l?única manera de dir que Catalunya se sent humiliada i incompresa.»

    -La nova situació de treva al País Basc és bona per a Aralar?
    -«És una situació molt bona. Jo tinc 35 anys i tota la vida que espero aquest moment. És un moment per disfrutar. A més, ETA fa la treva en els termes que se li sol·licitaven, és a dir, sense demanar res a canvi. Se n?han adonat que la violència només servia per crear sofriment. Aralar, ja des del seu naixement, va preconitzar aquesta idea. Però el que no deixava fer la situació fins avui és reconstituir l?esquerra.»

    -Amb qui es refaria aquesta esquerra?
    -«Jo crec que hi ha molts sectors interessats a fer aquesta tasca. No sols hi ha Aralar i Batasuna. Hi ha la gent de Zutik, Esker Batua i molts col·lectius més que senten aquesta necessitat. Compartim moltes coses, un model social i el dret de la societat de decidir. S?ha d?aconseguir que aquesta societat, sobretot d?esquerres, deixi d?estar manada per la dreta.»

    -No hi ha gaire ressentiment entre Batasuna i Aralar per trobar-se?
    -«Bé, una cosa que diem nosaltres és que tenint més o menys el mateix objectiu, en estratègies estem molt separats. No compartim el maximalisme purista ni la seva praxi de no plantejar alternatives i d?abstenir-se a l?hora de fer propostes. Creiem que l?esquerra ha de tocar de peus a terra i mullar-se. La gent vol que els partits deixin de fer de marcadors de territori i que col·laborin per fer una esquerra plural i sobiranista. Aralar no té obsessió amb les sigles.»

    -I ara serà possible una col·laboració?
    -«El fet de sortir d?una època marcada per la lluita armada, en què tot es veia en blanc i negre, ajudarà a posar les bases per fer polítiques d?esquerres. Es pensava que l?únic important era la lluita armada, i que participar en la resta de polítiques era fer el joc al sistema. Bé, això ara ha de canviar i s?ha de començar a incidir en la política real sense complexos. Ara, costarà trencar moltes dinàmiques enquistades. Encara veiem que mantenen molts tics de l?estratègia d?abans i això segurament farà impossible una col·laboració electoral.»

    -Hi pot haver noves coalicions d?esquerres?
    -«Un model que tenim al davant i que funciona de meravella és Nafarroa Bai, on Aralar és la pedra angular. En les pròximes eleccions crec que permetrà que es canviï el govern de Navarra. Ara, a la resta del país, arribar a acords costarà, però s?ha d?intentar. Hi ha moltes fórmules possibles a les municipals, per exemple, amb Zutik i Esker Batua. Pel que fa a EA, fa dos anys que estic en política i per bé que tinc bona relació amb els d?EA, mai no he vist que fossin d?esquerres. Comparteixen el mateix model d?infraestructures que la dreta. Estaré encantada quan canviïn i es facin d?esquerres. Per mi, Eusko Alkartasuna és el mateix que el PNB.»
Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 5.093.665 missatges
  • 189.522 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat
Publicitat
Publicitat