L'augment de l'independentisme ha anat lligat doncs també al canvi de la visió estereotipada dels que es reconeixen independentistes. No fa pas tant, era difícil trobar independentistes si no et posaves a buscar literalment sota les pedres. De catalanistes sempre n'hi ha hagut, i per tant també n'hi havia, però acabaven el seu nacionalisme lluny de l' "aventura irresponsable" que exemplificava l'independentisme. Ara no. Hi ha un gruix latent de ciutadans, especialment al Principat, que...

Aquests tres darrers membres seran els representants de l'executiu al Consell. Dels tres, Enric Fossas es considera proper a CiU, i Carrillo i Aja propers a les tesis constitucionalistes, si bé al segon se'l considera més proper a ICV que al PSC. La suma final de CiU i ERC queda doncs en 4 representants (1 d'ERC i 2 de CiU) i un afí dels representants de la Generalitat. La composició definitiva del Consell deixa doncs sense majoria CiU i ERC, de manera que podrien veure vetada qualsevol...

El Principat és l'únic territori de l'Estat espanyol que no disposa d'una llei electoral pròpia. L'actual model electoral del Principat es regula per una disposició de l'Estatut que apunta cap a la normativa electoral espanyola mentre no s'aprovi una llei electoral pròpia. El model divideix el Principat en quatre demarcacions ("Províncies"), i assigna un determinat nombre d'escons a cadascuna d'ella. En total 135 escons, 75 a Barcelona, per un model que al capdavall manté un equilibri...

López Tena ha assegurat que la consulta del darrer diumenge a Arenys de Munt, impulsada per una entitat privada, "es pot fer" al Principat usant aquesta Llei de consultes populars, sempre que la pregunta plantegi reformar les lleis necessàries com la Constitució espanyola o l'Estatut. Si fos així la consulta entraria dins les seves comeptències. Així ho va recollir el Tribunal Constitucional espanyol en una sentència de 2008, ha dit Tena. Tena ha dit que "l'únic límit" de la llei...

Per Mas la via 150.2 de la Constitució espanyola és una via que "ja hi era abans, i hi seguirà sent en un futur", però no és l'adequada per resoldre "una eventual retallada estatutària". "Per usar l'article 150 de la Constitució [espanyola] no calia fer l'Estatut" i estar "cinc o sis anys cansant el poble de Catalunya i creant un conflicte importantíssim a l'Estat espanyol".

Castells va reclamar un "compromís" als que van donar el vist-i-plau al text estatutari perquè el defensin "de la mateixa manera" que ho fa la Generalitat, perquè "és vital pel projecte polític de Catalunya".